Arxius | Octubre, 2010

Jemaa el Fna

26 oct.

Sembla que és hora punta per sopar, i hi ha cua per pujar a la terrassa. Ens esperem 10 minuts, jo vull taula al costat de la finestra, amb vistes a la plaça. Segur que val la pena. Observem els clients, tots occidentals. Observem els cambrers, tots marroquins. Van amunt i avall, amb tajines de pollastre, cous cous de verdures i cigrons, i gots amb te a la menta. Arriba el nostre torn, taula al costat de la finestra. Finestra sense vidre, just davant d’un minaret, i la Koutoubia al fons. Triem els plats i les begudes, i tanco la guia. Ja n’hi ha prou de seguir consells Lonely Planet, comencem a gaudir del que vivim. Barreja de mil olors diferents, mil sorolls i un fum particular que mai desapareix de Jemaa el Fna. Tan bon punt els càntics dels muezzins criden a la darrera pregària del dia, la gent comença a moure’s en direcció les mesquites. Cotxes, motos, bicicletes i burros comparteixen carrer a baix, amb milers de persones. Caos que mai s’acaba, ciutat que mai descansa

Anuncis

Lisboa

24 oct.

Curiós. Em passo les classes envoltada de personatges vinguts d’arreu d’Europa, a Barcelona. A la vegada, però, alguns dels meus millors amics, els d’aquí, els tinc repartits pel món: Lisboa, Londres, Volda, La Havana i Los Ángeles. Llàstima que el meu compte corrent no em deixi visitar-los a tots, tot i que a alguns realment començo a trobar-los a faltar. Curiós, que no sàpiga viure sense saber quin serà el proper viatge que faré. Una vegada un professor de literatura va dir-nos que som tot allò que viatgem, que som tots els viatges que hem fet. Quanta raó!

Targetes d’embarcament impreses, començarem el viatge per la costa oest de la península.