Tag Archives: sostenibilitat

Àfrica, dia 4. Generadors

29 jul.

23 de juny

Havíem escoltat els forts sorolls dels generadors durant les últimes nits, i la recepcionista del nostre hotel ens havia explicat que era a causa dels talls d’electricitat. De fet, li feia gràcia que preguntéssim una cosa tan normal a Dar es Salaam. Però nosaltres, confinades cada nit al nostre hotelet, amb llum i aigua calenta sempre que volguéssim (gràcies als generadors, és clar), no érem conscients del que això significava (ho sabríem al cap d’uns dies, a l’illa de Zanzíbar).

Assegurar l’accés a una energia moderna i sostenible al màxim de famílies possible era justament l’objectiu de SEDC (Sustainable Energy and Development Centre), una organització amb seu als afores de Dar es Salaam que va ser fundada el 1994. Gairebé 20 anys treballant per fer més accessible l’energia a les llars tanzanes, on actualment només el 15% de la població disposa d’electricitat.

Potser el tema energètic ens quedava una mica lluny a totes, i m’imagino que la raó la trobem en les nostres comoditats occidentals, on (gairebé) mai patim talls de corrent elèctric. Malauradament, passar 8 hores sense electricitat a Tanzània s’havia convertit en una cosa  poc estranya, sobretot a les àrees rurals.

La majoria de població, sobretot els joves, disposa de telèfon mòbil a Tanzània. Ningú es vol quedar enrere. Però una cosa tan senzilla com carregar l’aparell a través de l’endoll es pot convertir en un mal de cap a les àrees rurals del país, on l’accés a l’electricitat és ben escàs. Per aquest motiu, SEDC ha creat un un gran carregador de bateries que funciona a través de l’energia solar (un recurs natural que podria ser molt important al país). Evidentment, adquirir-lo té un preu raonable, però s’ha convertit en el negoci de moda d’algunes àrees rurals, on els tanzans paguen uns pocs xílings per poder carregar el telèfon mòbil a prop de casa. Bona idea!

Carregador per a mòbils amb energia solar


Young Reporters Against Poverty (YRAP)

http://platform.youngreporters.net/post/africa_dia_4._generadors_africa_dia_4._generadores

http://platform.youngreporters.net/post/africa_day_4._generators

Obsolescència programada

10 gen.

Sabíeu que les bateries dels primers Ipods tenien una vida de només 8 mesos i Apple no venia bateries de recanvi? Sabíeu que les rentadores fabricades a l’Alemanya Oriental durant l’època comunista encara funcionen avui en dia? Sabíeu que la majoria d’ordinadors i electrodomèstics que llencem van a parar en un descampat a Ghana?

La resposta: obsolescència programada. Una paraula que, com la majoria, no havia escoltat mai abans fins avui i que s’ha convertit en Trending Topic a Twitter durant unes hores.

El motiu: un documental que ha emès La 2, i que també TV3 va emetre fa uns dies. Comprar, llençar, comprar

L’obsolescència programada és la característica que comparteixen tots els elements electrònics que consumim actualment, i que els fa obsolets després de ser utilitzats durant un cert temps (abans programat, és clar).

Exemple 1: Una impressora Epson que després de cinc anys de vida deixa de funcionar de la nit al dia. El xip que porta incorporat des del moment de la seva fabricació programa el seu software de tal manera que després d’un nombre concret d’impressions deixa de funcionar per sempre.

Exemple 2: Els primers Ipods que van sortir al mercat als Estats Units, que costaven uns 400 euros, deixaven de funcionar al cap de 8 mesos de ser comprats. La bateria moria i era impossible tornar-los a engegar. Alguns usuaris van demanar a Apple recanvis de bateria per als seus aparells, però l’empresa va assegurar que no en tenia. La única solució era comprar-se un nou Ipod.

Exemple 3: Una nevera fabricada fa 25 anys a l’Alemanya Oriental, en plena època comunista, funciona encara avui en dia. Fins i tot continuada engegada la bombeta que conté a l’interior. Mai s’ha espatllat. L’economia era programada pel govern, no existia l’obsolescència programada.

Evidentment, Epson i Apple eren capaços de fabricar aparells de vida gairebé infinita. No era però, la seva voluntat.

Reparar vs. Comprar

Se’ns espatlla la nevera, la impressora, l’ordinador, l’Ipod o el mòbil, i enlloc d’arreglar-ho comprem un aparell nou. On van a parar però, els milions i milions d’aparells que llencem cada any des del món desenvolupat?

En una població de Ghana, a l’Àfrica, al costat d’on abans havia existit una zona verda al costat d’un riu, ara hi ha un descampat que rep les tones d’electrodomèstics que llencem els més ‘avançats’. La normativa internacional prohibeix enviar residus als països en desenvolupament. Els mercants però, aconsegueixen fer-les arribar al·legant que són productes de segona mà. Òbviament, els ordinadors i neveres que reben a Ghana no són productes de segona mà o per reutilitzar. Els abocadors descontrolats de Ghana són les nostres deixalles.

No us perdeu el documental!