Tag Archives: Viatges

Àfrica, dia 4. Generadors

29 jul.

23 de juny

Havíem escoltat els forts sorolls dels generadors durant les últimes nits, i la recepcionista del nostre hotel ens havia explicat que era a causa dels talls d’electricitat. De fet, li feia gràcia que preguntéssim una cosa tan normal a Dar es Salaam. Però nosaltres, confinades cada nit al nostre hotelet, amb llum i aigua calenta sempre que volguéssim (gràcies als generadors, és clar), no érem conscients del que això significava (ho sabríem al cap d’uns dies, a l’illa de Zanzíbar).

Assegurar l’accés a una energia moderna i sostenible al màxim de famílies possible era justament l’objectiu de SEDC (Sustainable Energy and Development Centre), una organització amb seu als afores de Dar es Salaam que va ser fundada el 1994. Gairebé 20 anys treballant per fer més accessible l’energia a les llars tanzanes, on actualment només el 15% de la població disposa d’electricitat.

Potser el tema energètic ens quedava una mica lluny a totes, i m’imagino que la raó la trobem en les nostres comoditats occidentals, on (gairebé) mai patim talls de corrent elèctric. Malauradament, passar 8 hores sense electricitat a Tanzània s’havia convertit en una cosa  poc estranya, sobretot a les àrees rurals.

La majoria de població, sobretot els joves, disposa de telèfon mòbil a Tanzània. Ningú es vol quedar enrere. Però una cosa tan senzilla com carregar l’aparell a través de l’endoll es pot convertir en un mal de cap a les àrees rurals del país, on l’accés a l’electricitat és ben escàs. Per aquest motiu, SEDC ha creat un un gran carregador de bateries que funciona a través de l’energia solar (un recurs natural que podria ser molt important al país). Evidentment, adquirir-lo té un preu raonable, però s’ha convertit en el negoci de moda d’algunes àrees rurals, on els tanzans paguen uns pocs xílings per poder carregar el telèfon mòbil a prop de casa. Bona idea!

Carregador per a mòbils amb energia solar


Young Reporters Against Poverty (YRAP)

http://platform.youngreporters.net/post/africa_dia_4._generadors_africa_dia_4._generadores

http://platform.youngreporters.net/post/africa_day_4._generators

Àfrica, dia 3. Capacitats (II)

27 jul.

22 de juny

No seria just que no anomenés CCBRT (Comprehensive Community Based Rehabilitation in Tanzania)  en el nostre tercer dia a Dar es Salaam.

No havia llegit gaire coses sobre CCBRT, així que durant el vol cap a Tanzània vaig decidir fullejar els quatre papers que m’havia imprès a casa sobre el projecte. Casualitats de la vida, assegut al seient del meu costat, un metge americà de Boston va veure els meus papers i no va estar-se de dir-me que era un hospital molt conegut, un dels millors per al tractament de les discapacitats físiques. Mai m’han agradat els hospitals, i pensava que aquest tampoc m’agradaria. Però tenia curiositat per saber com podia ser un dels millors hospitals de Tanzània.

El dia que hi vam anar ens va rebre en Fredrick Msigallah, amb la seva inseparable cadira de rodes, i el seu amigable somriure. Treballa a CCBRT donant suport i recomanacions als projectes i campanyes que realitza el centre. Per a nosaltres un hospital és gris i trist, i així esperava que fos també la visita. Però l’optimisme que ens va contagiar en Fredrick ens va fer veure les coses d’una altra manera. L’oportunitat de tenir un centre com CCBRT és única: els rics paguen els serveis per tal que els pobres els puguin tenir gratuïts, de manera que tothom pot acudir a l’hospital en cas que ho necessiti.

Però tot i els projectes que realitza CEFA, i les facilitats a través de l’hospital CCBRT, la societat tanzana viu encara allunyada de les persones amb discapacitats. Aquesta és una campanya de CEFA, CCBRT i Radar Development, amb el suport de la Unió Europea, per tal d’incrementar l’ocupació entre aquest sector de la població. No us perdeu el vídeo. Després de compartir l’optimisme de tots els qui havíem conegut aquell dia, veient el vídeo al seu costat, va ser impossible no emocionar-se.

 

Young Reporters Against Poverty (YRAP)

http://platform.youngreporters.net/post/africa_dia_3._capacitats_ii

http://platform.youngreporters.net/post/africa_day_3._capacities_ii

Àfrica, dia 3. Capacitats

26 jul.

22 de juny

No entenia perquè anàvem a visitar tants centres dedicats a la millora de les persones amb discapacitats a Tanzània. No ho entenia perquè tenia els ulls posats a Europa. I des d’Europa, haver de conviure amb una cadira de rodes o néixer amb sordesa, són problemes que han estat integrats en la nostra societat. Amb el temps, les persones que els pateixen han trobat facilitats per poder desenvolupar una vida normal.

Però això és l’Àfrica, i per bo i per dolent, les coses no són com a Europa. Les persones que tenen discapacitats físiques viuen sovint marginades i apartades d’una societat que en moltes ocasions encara no entén la importància de la seva inclusió. Qualsevol petit avenç en aquest àmbit és més que ben rebut per les persones que viuen amb discapacitats.

Un bon exemple és el treball que fa l’organització CEFA a Dar es Salaam, la capital de Tanzània. El seu projecte “Less is more”, finançat per la Unió Europea, permet als joves amb discapacitats fer 6 mesos d’aprenentatge en un sector concret, i després, realitzar un període de pràctiques en alguna empresa. Segons el seu director, el 40% dels joves ha aconseguit la feina després d’aquest temps. I això és un gran èxit en aquest país africà.

Young Reporters Against Poverty (YRAP)

http://platform.youngreporters.net/post/africa_day_3._capacities_i

http://platform.youngreporters.net/post/africa_dia_3._capacitats_i_africa_dia_3._capacidades_ii

Àfrica, dia 2. Llibertat

5 jul.

21 de juny

Si ahir vam tenir un dia ocupat, no tinc paraules per descriure el dia davui. Hem comencat el matí tocant la vuvuzela a la Delegació de la UE (tot i que no explicaré més detalls). I hem acabat el dia menjant en un restaurant indú de Dar es Salaam.

Dos punts a destacar del dia davui:

1. La gran rebuda que hem tingut a l’Escola de Periodisme de Dar es Salaam. Parlar amb els estudiants africans ha estat una gran experiència per compartir impressions i crec que hem vist alguna cosa de nosaltres reflectida en ells. Estan orgullosos de ser estudiants de periodisme i convertir-se en periodistes professionals en un futur. Realment creuen que el periodisme serveix per canviar coses de la societat. Malauradament, potser aquest punt de vista ha desaparegut de les escoles de periodisme dels nostres països.

La redacció de The Hill Observer, a la Universitat de Dar es Salaam

2. La trobada amb alguns membres de TAMWA (Tanzania Media Women`s Association). Crec que el seu treball és simplement genial. Han estat treballant des de fa 20 anys, lluitant pels drets de les dones als mitjans de comunicació. A més, però, tambe fan un autèntic treball social. Han aconseguit fer molt soroll a Tanzània lluitant per la igualtat de gènere en molts àmbits (educació, salut…). “Som la veu dels sense veu” han dit. Crec que per a nosaltres ha estat una gran experiència veure com elles lluiten per una cosa tan simple per nosaltres, que hem crescut a Europa, com és la llibertat. La setmana vinent visitarem alguns dels seus projectes a Makunduchi, al sud de Zanzibar.

Young Reporters Against Poverty (YRAP)

http://platform.youngreporters.net/post/llibertat_libertad

http://platform.youngreporters.net/post/freedom

Àfrica. Primeres impressions

5 jul.

Joyce Mhaville, Directora General d'IPP20 de juny

Primer dia a Tanzania i tot ha estat molt intens. La visita a la Delegació de la UE ha estat com tornar a Europa per uns moments, pero en el moment que hem deixat la oficina ens hem topat amb l’Àfrica.

La gran sorpresa del dia ha estat adonar-nos que els periodistes africans i els europeus no som tan diferents com imaginàvem, i que les nostres rutines són gairebe les mateixes. La visita a diversos mitjans de comunicació amb seu a Dar es Salaam ens ha ocupat gairebe tot el dia i magradaria destacar dos punts importants:

1. Inesperadament, un dels grups de comunicació mes grans del país te com a Directora General una dona. Joyce Mhaville ha estat la primera dona africana que he conegut i un model a seguir per a moltes noies tanzaneses. Crec que es conscient del seu important paper com a periodista en aquest pais, on la desigualtat de gènere continua existint.

2. Escoltar un dels editors del The Guardian (de Tanzània) ha valgut la pena. El seu crític punt de vista en les relaciones d’Occident amb l’Àfrica ens han sorprès. Estic segura que això ens fara reflexionar. El tractament victimista i la perspectiva negativa de les informacions africanes a Europa segurament no és sempre el més adequat. I crec que ja érem conscient d’aquest fet però encara no ho havíem escoltat mai de la veu d’un africà.

Young Reporters Against Poverty (YRAP)

http://platform.youngreporters.net/post/primeres_impressions_primeras_impresiones

http://platform.youngreporters.net/post/first_impressions

Pandu

29 maig

Rebo un correu electrònic del senyor Pandu. Estarà encantat de rebre’ns, d’ensenyar-nos els projectes de la seva ONG i de portar-nos pels voltants de Jambiani. No para d’agrair-me que haguem pensat en la seva organització i en el seu país. Intento imaginar-me quina cara deu fer, quina vida deu tenir i des d’on m’escriu, i penso que no té res a veure amb el que jo veig per la meva finestra de Barcelona.

“Àfrica et canviarà la vida”, m’han dit tantes veus. De moment, ser part de Young Reporters Against Poverty ha estat un gran premi, per la gent que m’hi he trobat i per l’experiència. Queda l’última etapa, el viatge al cor de l’Àfrica.

———————————————————————————

I receive an email from Mr. Pandu. He will be happy to receive us, to show us their NGO projects and to show us around Jambiani. He doesn’t stop to thank me that we had thought in his organization and in his country. I try to imagine how is his face, his life and the place from he is writing me, and I think that it has to be so different that my views from my window of Barcelona.

“Africa will change your life”, has everyone said me. For now, being part of Young Reporters Against Poverty has been a big prize because of the people I met and because of the experience. Now is the last stage, the trip to the heart of Africa.

Jemaa el Fna

26 oct.

Sembla que és hora punta per sopar, i hi ha cua per pujar a la terrassa. Ens esperem 10 minuts, jo vull taula al costat de la finestra, amb vistes a la plaça. Segur que val la pena. Observem els clients, tots occidentals. Observem els cambrers, tots marroquins. Van amunt i avall, amb tajines de pollastre, cous cous de verdures i cigrons, i gots amb te a la menta. Arriba el nostre torn, taula al costat de la finestra. Finestra sense vidre, just davant d’un minaret, i la Koutoubia al fons. Triem els plats i les begudes, i tanco la guia. Ja n’hi ha prou de seguir consells Lonely Planet, comencem a gaudir del que vivim. Barreja de mil olors diferents, mil sorolls i un fum particular que mai desapareix de Jemaa el Fna. Tan bon punt els càntics dels muezzins criden a la darrera pregària del dia, la gent comença a moure’s en direcció les mesquites. Cotxes, motos, bicicletes i burros comparteixen carrer a baix, amb milers de persones. Caos que mai s’acaba, ciutat que mai descansa